Back Nag van die lang messe Afrikaans ليلة السكاكين الطويلة Arabic Uzun bıçaqlar gecəsi Azerbaijani Ноч доўгіх нажоў Byelorussian Ноч доўгіх нажоў BE-X-OLD Нощ на дългите ножове Bulgarian Nozvezh an Hirgontilli Breton شەوی چەقۆ درێژەکان CKB Noc dlouhých nožů Czech Noson y Cyllyll Hirion Welsh

Nit dels ganivets llargs

Plantilla:Infotaula esdevenimentNit dels ganivets llargs
Imatge
Tipuspurga política Modifica el valor a Wikidata
EpònimErnst Röhm Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps30 juny - 1r juliol 1934 Modifica el valor a Wikidata
EstatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAdolf Hitler, Hermann Göring, Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich Modifica el valor a Wikidata
Participant
ObjectiuErnst Röhm i Gregor Strasser Modifica el valor a Wikidata
Decret de 3 juliol de 1934 justificant la purga

La Nit dels ganivets llargs, també coneguda com a Operació Colibrí o Putsch de Röhm[1] és una purga política que va tenir lloc a l'Alemanya nazi entre el 30 de juny i el 2 de juliol de 1934.[2] S'hi van cometre una sèrie d'assassinats extra-judicials. Importants figures de l'Strasserisme, la facció més esquerrana del Partit Nazi, van ser assassinades, entre elles el seu líder Gregor Strasser, així com destacades figures antinazis com l'ex-Canceller d'Alemanya Kurt von Schleicher o Gustav Ritter von Kahr, que havia derrotat el Putsch de Múnic l'any 1923.[3] Entre els assassinats o arrestats s'hi troben també molts dels dirigents de l'Sturmabteilung (SA).[nota 1]

El cop, liderat per Adolf Hitler, va atacar directament el líder de la SA Ernst Röhm i el seu entorn, ja que el nou poder polític el va considerar, per les seves accions de violència urbana com una amenaça. D'aquesta manera Hitler es va assegurar també el suport de la Reichswehr, els comandaments militars alemanys que desaprovaven l'ambició de Röhm i d'absorbir-los dins la SA. Röhm s'havia guanyat també altres enemics degut a la seva crida a fer una «segona revolució», que hauria de redistribuir la riquesa del país.[nota 2] Finalment Hitler també va fer servir la purga per a eliminar crítics envers el nou règim, especialment aquells més pròxims al vicecanceller Franz von Papen,[nota 3] així com per a passar comptes amb antics enemics.

Hi van morir 85 persones, pel cap baix, i moltes fonts eleven el nombre a 150 i fins a 200, mentre que més de mil van ser arrestats.[4][5] Les SS i la Gestapo van cometre la majoria dels assassinats, però el colp va comptar també amb la complicitat del Reichswehr i del poder judicial, que va donar empara a aquests assassinats extra-judicials per a demostrar el seu suport al nou règim. En el seu discurs davant el Reichstag del 13 de juliol, Hitler es va presentar com el jutge suprem del poble alemany.[6]

La nit dels ganivets llargs representa un important punt d'inflexió en la història del Tercer Reich.

  1. ↑ Ferber, Christian. Ein Buch könnte ich schreiben: die autobiographischen Skizzen Georg Seidels (1919–1992). Mit einem Nachwort von Erwin Wickert (en alemany). Göttingen: Wallstein Verlag, 1996, p. 68. ISBN 3-89244-227-4 [Consulta: 7 agost 2015]. 
  2. ↑ «La Nit dels ganivets llargs, la purga definitiva del partit nazi». Nació Digital, 30-06-2017. Arxivat de l'original el 2023-05-01. [Consulta: 1r maig 2023].
  3. ↑ Aragonès i Martínez, Jordi «La nit dels ganivets llargs». Ab Origine Magazine [Consulta: 1r maig 2023].
  4. ↑ Evans, 2005, p. 39.
  5. ↑ Kershaw, 1999, p. 517.
  6. ↑ Göllnitz, Martin. «Die Marburger Rede vom 17. Juni 1934. Eine Festtagsrede mit politischer Sprengkraft?.». A: Skandal!? Stadtgeschichten aus Marburg im 20. Jahrhundert (en alemany). Bielefeld: transcript, 2021, p. 123-147, 127. ISBN 978-3-8394-5718-4. 


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

Developed by StudentB